Normal de l’Agulla de l’Esquelet

Els germans Estorach formaren part de les primeres fornades d’escaladors que després de la guerra civil escalen de forma regular a Montserrat.

Obriren vies a l’Aglà, a l’Agulla Mare o al Timbaler del Bruc entre d’altres, i seva fou la primera ascensió a l’Agulla de l’Esquelet per el que ha acabat esdevenint la via Normal. Expliquen que a l’arribar al cim hi trobaren un esquelet de colom missatger i així donaren nom al monòlit. La via Normal és curta però absolutament deliciosa i el punt més dèbil de l’Agulla, una vintena de metres prou verticals, de bon conglomerat, que val la pena resseguir algun cop, ni que sigui com a humil tribut a tota una generació de pioners.

Aproximació:

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. La primera Agulla que trobem a l’esquerra és l’Esquelet, fàcil d’identificar per la llastra adossada que té a la cara sud. Hem de pujar pel coll que formen l’Esquelet i la Vespa fins al coll que formen l’Esquelet i el Pingüí, on comença la via.

L1(V)

L’únic llarg de la via s’enfila per una llastra característica que ens mena al peu d’una bonica i vertical placa amb bones i cantelludes preses i protegida per una expansió. Un cop superat aquest bell però curt tram l’escalada esdevé una senzilla grimpada fins al cim de l’agulla. 20 metres.

Descens:

Des-grimpem uns metres per la vessant nord fins que trobem la instal·lació de ràpel.

El que més m’ha agradat:

• Curta escalada de caire històric sobre molt bona roca.